Urbanisme protegix les palmeres monumentals del Cabanyal-Canyamelar

La Regidoria de Desenvolupament i Renovació Urbana que dirigix la vicealcaldessa, Sandra Gómez, a través d’AUMSA, ha elaborat el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, que protegix una quinzena de palmeres catalogades com a monumentals que ronden els vint metres d’altura i els troncs de les quals assolizen diàmetres de fins a dos metres en algun cas. En este marc de protecció, l’Ajuntament de València també ha sol·licitat a la Generalitat que incorpore al catàleg d’arbres monumentals un Ficus elàstica Decora, de seixanta anys, que supera els 15 metres d’altura i la copa del qual té un diàmetre de 25 metres, amb intenció d’incorporar-lo al catàleg d’arbres protegits.

La majoria de les palmeres protegides són datileres (Phoenix dactylifera) i es distribuïxen en parelles o grups de tres al carrer de la Barraca o el carrer del Doctor Lluch. Destaca una palmera de Canàries (Phoenix canariensis) que s’alça a la plaça dels Hòmens de la Mar, la copa de la qual té un diàmetre de més de set metres. També es protegix una Washingtonia Mexicana (Washingtonia robusta) que es troba a la cantonada de l’avinguda dels Tarongers i el carrer del Progrés. El ficus per al qual s’ha sol·licitat la catalogació com a arbre monumental està en un solar del carrer de les Drassanes.

AUMSA ha desenvolupat un detallat estudi dels valors paisatgístics que alberga el barri davant del projecte prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar que va impulsar el govern municipal del Partit Popular. El pla per a travessar el barri en perpendicular a la línia de costa va ser detingut pel govern d’Espanya en 2009 mitjançant la declaració del conjunt com a Bé d’Interés Cultural. En virtut d’esta declaració, la trama urbana i els elements patrimonials del barri es mantenen.

Així, el catàleg elaborat per la regidoria que dirigix Sandra Gómez considera rellevants el nucli històric tradicional del Cabanyal; les esglésies dels Àngels, del Rosari o del Crist Redemptor; el molí de Serra que alberga el museu de l’Arròs; tres xemeneies d’antigues instal·lacions industrials als carrers de Vicent Brull i de l’Arquitecte Alfaro; la seu de la Societat Musical Unió de Pescadors; la Fàbrica de Gel; l’antic escorxador “L’Escorxador”; l’antiga boteria Soler o diverses naus industrials, a més de cases i edificis singulars.

Es protegixen elements característics d’una de les setmanes santes més espectaculars i singulars d’Espanya, en la qual destaquen elements materials i immaterials. El PEC recull la imatgeria, la representació de personatges bíblics per part dels veïns i veïnes, els espais simbòlics on es desenvolupa, com són els quatre temples parroquials, places i carrers del Cabanyal, el Canyamelar i el Grau, entre les quals destaca el carrer de la Reina com a eix principal de les processons.

Es protegixen els panells ceràmics que representen les diferents estacions del Via Crucis i que es poden reconéixer en diferents carrers. També està inclosa l’estàtua en record d’Empar Barrón Cambra, víctima de la violència masclista, i el Sant Sepulcre del Canyamelar.

Com a punts d’interés ambiental i visual es mencionen la platja del Cabanyal, la zona verda del passeig de Neptú, els parcs del Doctor Lluch i la Remunta, els jardins al carrer de Martí Grajales i la plaça del Doctor Llorenç de la Flor, per apuntar, finalment, a la quinzena de palmeres catalogades com a monumentals per la Generalitat i que l’empresa municipal considera prioritari conservar.