[ad_1]
– A partir del 28 de gener, el públic pot disfrutar de ‘Pamen Pereira. El final del somni’, que inicia la programació expositiva del CCCC de 2022
– L’exposició recrea una atmosfera carregada de simbolisme, misteri i poesia amb obres creades ‘ex professo’
La Sala Dormitori del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) fa un viatge espiritual al seu passat com a dormitori dels frares carmelites en l’Edat Mitjana. L’artista Pamen Pereira recrea una atmosfera única carregada de simbologia, misteri i poesia en la nova exposició del CCCC, les principals obres de la qual s’han realitzat expressament per a aquest espai.
José Luis Pérez Pont, director del CCCC i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), ha presentat aquesta exposició, sota el títol ‘Pamen Pereira. El final del somni’. «Iniciem la programació expositiva de 2022 amb una mostra que ens obri una porta a la inspiració, que ens permet connectar amb la naturalesa i amb altres cultures i, en definitiva, amb el procés creatiu de Pamen Pereira. Una artista que ens ofereix obres carregades de la seua pròpia experiència vital, com reflecteix en les instal·lacions creades ‘ex professo’ per al CCCC, que han sigut produïdes pel Consorci de Museus», assegura.
Víctor Segrelles, comissari de l’exposició, ha destacat el valor d’aquesta exposició: «Fa uns mesos, Pereira va tornar a exposar a València, però feia 20 anys que no oferia al públic una gran intervenció ‘ex professo’ com aquesta a la capital. És una de les grans artistes que mesclen art i vida com si foren la mateixa cosa i, per això, no deixa indiferent a ningú. És una artista amb encís».
En aquest sentit, Segrelles afig que «Pereira trasllada els seus viatges a la seua obra i el públic hi pot trobar una forta càrrega espiritual». «Es va enamorar del Dormitori del Centre del Carme i, aleshores, va crear les obres principals de la mostra, que conviuen amb altres creacions recents, per a mostrar segles de somnis dels carmelites que van habitar el convent amb una gran capacitat de suggeriment poètic», explica.
Simbologia, misteri i poesia
Antic dormitori -durant segles- dels frares carmelites que van habitar el convent, l’espai expositiu mateix es troba en l’origen de la creacio? de les obres centrals de la mostra. Realitzades expressament per a aquest projecte, les obres estan inspirades en la mi?stica espanyola del Segle d’Or, prenent com a referència principal el pensament i la poesia de sant Joan de la Creu.
Com a element renovador, el foc protagonitza la instal·lació ‘La sospita del foc’ i ‘El foc i el repòs’, un parell de sabates i un jaç antic, respectivament, dels quals sorgeixen flames generades amb vapor sec i una il·luminació especial. Totes dues estan inspirades en alguns dels poemes de sant Joan de la Creu, com ocorre també en ‘Per ací no hi ha camí’, una escala de caragol amb què es fa referència a la ‘Subida del Monte Carmelo’ i a la necessitat de desprendre’s de les coses.
Complementen l’exposició escultures, objectes i dibuixos recents que remeten a l’imaginari arti?stic sobre el qual Pamen Pereira ha treballat durant tota la seua trajectòria: les relacions art-vida-naturalesa, el binomi ciència-màgia, la cerca de fonaments que harmonitzen conceptes duals en conflicte etern (permanent/efi?mer, immutable/mudable, pesat/ingràvid) i la fusio? de l’experiència vital amb el procés creatiu. El conjunt d’obres exposades, atesa la interrelacio? i fusió d’unes amb altres i la seua disposicio? en l’espai de la sala, esdevé una «obra nova», una instal·lació envoltant plena de misteri i poesia.
Totes les obres que conformen ‘Pamen Pereira. El final del somni’, amb el comissariat de Víctor Segrelles, podran visitar-se a la Sala Dormitori del Centre del Carme des del 28 de gener fins a finals d’abril.
Procés creatiu i experiència vital
Dibuix, pintura, escultura, instal·lació, de vegades fotografia i vi?deo, o qualsevol altre mitjà són vàlids perquè Pamen Pereira materialitze una idea i concrete l’acte creatiu. Un acte que, en el seu procés, es fon amb l’experiència vital de l’artista i està fortament vinculat a la naturalesa, d’on extrau gran part de les seues imatges. Un plantejament arti?stic que és, en el fons, l’elecció radical d’una manera de vida. Una exigent fidelitat a aquesta com a via de coneixement i lloc de transformacio?. La vida com a principal gabinet de treball.
Estudia Belles Arts a València i a mitjans dels anys huitanta inicia la seua trajectòria arti?stica. Des d’aleshores, no ha cessat de viatjar, realitzar projectes i exposar les seues obres, tant individualment com en mostres col·lectives i temàtiques, en galeries d’art, museus i espais culturals de tot l’Estat espanyol i de diferents ciutats europees, asiàtiques i americanes, ja que ha residit, durant llargues temporades, en països llunyans com el Japo? i Tanzània o en llocs extrems com l’Antàrtida i el Sàhara.
En concret, ha exposat en espais com el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC), el Museu de la Cultura de Galícia a Santiago de Compostel·la, el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC), l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), el Museu de Lugo, el Museu Esteban Vicente de Segòvia, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), el Museum Zu Allerheiligen de Schaffhausen a Suïssa, el Palau de l’Òpera del Caire, la Bibliotheca Alexandrina Arts Center a Alexandria (Egipte), el Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires, el Museu Nacional d’Arts Visuals de Montevideo i el Museu de la Ciutat a Querétaro (Mèxic), la Recent Gallery (Sapporo, Japó), la Barg Gallery (Teheran, Iran), la Galerie d’art du Conseil Général des Bouches-du-Rhône (Ais de Provença, Marsella), el Palazzo Pinucci i la Galleria Via Larga de Florència, el Palau del Senat (Madrid), el Museu de Belles Arts de Caracas a Veneçuela, la Fundació Juan March o el Palau de Velázquez (Madrid).
Sense abandonar la soledat del taller com a temple de reflexio? i d’estudi del qual sorgeixen obres amb un caràcter més íntim, el seu treball s’ha centrat, en els u?ltims anys, en les instal·lacions i intervencions ‘site-specific’, per a espais tant pu?blics com privats, algunes de les quals són permanents.
[ad_2]