[ad_1]
– Estarà a l’escenari del carrer Barques els dies 4 i 5 de març
– La funció està protagonitzada per Itziar Ituño i està dirigida per Agurtzane Intxaurraga
El Teatre Principal de València presenta els dies 4 i 5 de març l’obra de l’alacantina Josi Alvarado ‘La Tarara’, en una producció de Hika Teatroa i el Teatre Arriaga de Bilbao, dirigida per Agurtzane Intxaurraga i interpretada per Itziar Ituño, Kepa Errasti, Sandra Ferrús, Jurdana Otxoa, José Cruz Gurrutxaga i Adrian García de los Ojos.
El text de ‘La Tarara’, de l’alacantina Josi Alvarado, va ser en 2019 I Premi SGAE de Teatre Ana Diosdado per a textos escrits per dones, plataforma per a la visibilització i l’impuls de la dramatúrgia contemporània femenina.
‘La Tarara’ és un text amb vocació de ‘thriller’ sacsejat per la tremolor de la poesia.
El lloc de la història s’ha canviat, si en el text original l’acció succeïa al centre històric d’Alacant, ara l’acció s’ha traslladat al barri de Sanfran de Bilbao, on creix Rosa, una xiqueta violinista que creu veure a Litz i altres compositors desapareguts que l’ajuden a tocar el violí. La Tarara, una dona prostituta que treballa a la nit, l’ajuda i acompanya en la lluita contra els seus fantasmes.
Al llarg de l’obra, la Rosa xiqueta i la Rosa adulta coexisteixen en una anada i tornada de records que volen per dalt de l’escenari sobre un secret: un incendi, cendres i oblit, que s’estenen com un mantell protector fins que unes cartes d’amor trobades en un calaix rescaten la memòria d’una xiqueta tan plena de música i bellesa que no té lloc per a l’espant.
‘La Tarara’ exposa molts problemes greus no sols dels anys setanta, sinó que encara existeixen en l’actualitat, com els abusos, el respecte i la llibertat de triar cadascú el que vol ser. També hi apareixen temes com el masclisme, el maltractament… i moltes qüestions que encara no hem superat.
No obstant això, el text va molt més enllà de la història i transmet música mitjançant els silencis que sonen amb emoció. ‘La Tarara’ és la història mai contada de molts xiquets, un viatge iniciàtic al fons de la carn. També és un conte sobre el perdó, un cant a la diferència en el qual la Caputxeta, per fi, toca el violí per als llops.
[ad_2]