[ad_1]
– El CACV considera que alguns tractaments «contribueixen a reforçar els mites i estereotips sobre la violència masclista» i reforcen la «falsa idea de l’existència d’un perfil de víctima, més enllà del fet de ser dona»
– Adverteix que s’han pogut vulnerar drets a la intimitat i l’honor
El Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana ha fet públic un acord pel qual manifesta la seua «indignació» i el seu rebuig pel tractament informatiu de la violència masclista «amb caràcter general a nombrosos mitjans» en relació a l’últim cas de feminicidi a la ciutat de València, conegut el passat 4 de desembre de 2021.
Segons l’acord del Consell Audiovisual aquest feminicidi evidència que encara persisteix «una falta de rigor professional» en el tractament de la violència masclista, «inconcebible pel fet de què existeixen a l’abast de la professió nombrosos recursos, la major part gratuïts, per a la formació i especialització en el tractament d’esta violència».
Consideren «més inconcebible si cap pel fet que un tractament diligent i responsable d’aquesta problemàtica no és sols una qüestió de sensibilitat o ètica sinó també una obligació legal», tal como recorden ja es va assenyalar a l’últim comunicat del CACV amb motiu del 25N Dia Internacional per a l’erradicació de la violència masclista.
Al seu acord el CACV considera «d’especial gravetat i rellevància» aquells tractaments que «contribueixen a reforçar els mites i estereotips sobre la violència masclista», entre ells «la idea falsa de l’existència d’un perfil de victimari més enllà del fet de ser home i exercir dominació i control sobre la dona en funció de creences i d’una cultura patriarcal reforçada estructuralment durant segles. I també el reforçament de la falsa idea de l’existència d’un perfil de víctima, més enllà del fet de ser dona».
Com assenyala el Consell Audiovisual al seu acord «aquests mites i estereotips es veuen reforçats als mitjans de comunicació amb l’exhibició de sorpresa sobre el fet que un feminicidi es puga haver produït en un entorn d’alta capacitat econòmica i alt nivell d’educació». I incideix al fet que aquestes mostres «s’han repetit amb la exhibició de testimonis del veïnat i la falta de testimonis experts en violència masclista», mostrant els casos no estereotipats com excepcionals «tot i que la violència masclista es produeix de manera normalitzada i transversal a tots els àmbits i entorns socioeconòmics i culturals de la nostra societat».
Per al CACV «no s’ha mostrat la cautela suficient en relació a les identitats de víctima i agressor» i afigen que «s’ha vulnerat la protecció de la identitat i per tant de la intimitat, salvo expressa autorització de les persones afectades o els seus familiars».
Al seu acord també observen que alguns mitjans «s’han fet ressò de declaracions que infantilitzaven la víctima» i altres que «situaven en motius econòmics la causa de la violència apartant del focus la causa real de tot feminicidi, la cultura patriarcal i el desig de dominació de l’autor de l’assassinat».
Des del Consell Audiovisual observen «una flagrant falta de cautela» també pel que fa a evitar el «sensacionalisme i el dramatisme», tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut textual i visual de les informacions. I demanen «rigor professional i evitar les descripcions detallades, escabroses o d’un gran impacte, que a més puguen vulnerar drets a la intimitat i l’honor». És el cas dels mitjans, la major part, que han mostrat imatges del sudari de la dona assassinada «amb tot detall i de manera repetida».
Al seu escrit el CACV també adverteix que s’ha fet ús d’imatges de la víctima i de l’agressor «provinents de les xarxes socials de les persones involucrades», un ús que, segons expliquen «requereix legalment de l’autorització de les persones a qui pertanyen, tot i que hagen sigut fetes públiques en les seues xarxes socials».
També han advertit que nombrosos mitjans han mostrat la façana del domicili on ocorregueren els fets «amb detalls fins i tot de primer pla» que permet la identificació amb el nom del carrer i el número del pati, «que vulnera el dret a la intimitat de les persones involucrades».
Així mateix el CACV manifesta haver observat «la utilització d’imatges alternatives a la del sudari, focalitzades en escenes de l’acció de les forces i cossos de seguretat o vehicles i objectes policials» i consideren que, tot i ser una alternativa més respectuosa amb la intimitat, «contribueix a reforçar la vinculació de la violència de gènere amb els successos criminals desvinculats de la dimensió social i política tan rellevant en aquest tipus de violència».
Reconeixement al tractament d’alguns mitjans
Des del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana també han aprofitat per reconèixer i felicitar «aquells mitjans que amb el seu rigor professional han realitzat un esforç per a un tractament informatiu que contribuirà a desmuntar mites i estereotips sobre la violència masclista, a un tractament respectuós amb la intimitat i dignitat de la víctima, a fer pedagogia sobre la complexitat d’aquest violència, a difondre els recursos existents i a utilitzar imatges alternatives a les sensacionalistes o a les enfocades a l’activitat policial».
Compliment de la legislació
El Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) ha adoptat aquest acord en virtut de les funcions que té atribuïdes per la Llei 10/2018, de 18 de maig, de creació del CACV, entre elles, les «d’adoptar resolucions de caràcter vinculant dirigides als operadors a fi de garantir el compliment de la legislació vigent en l’àmbit de les seues competències, i atendre les queixes formulades per les persones usuàries dels serveis de comunicació audiovisual».
D’altra banda, la llei 10/2018 de 18 de maig, de creació del CACV, li reconeix al CACV la capacitat per a redactar dictàmens amb recomanacions sobre el tractament que els serveis informatius, sense menyscapte del dret a la informació i de comunicació, han de dur a terme sobre informacions que, per la seua rellevància pública, «puguen crear alarma social o atemptar contra la dignitat de les persones, els drets fonamentals i el lliure desenvolupament de la personalitat».
També reconeix entre els seus principis i fins els de vetlar per «la plena eficàcia dels drets de la ciutadania en la seua relació amb els mitjans audiovisuals i el compliment de les obligacions establides en la legislació vigent, especialment, el respecte a la pluralitat, a la diversitat, a la diversitat funcional, a la igualtat de gènere (…), a la no discriminació i la igualtat de tracte cap a les minories, respectant els principis de transversalitat i la perspectiva de gènere». I a més «vetlar pels valors de tolerància, igualtat, solidaritat i respecte a la dignitat humana en els continguts de les emissions audiovisuals».
[ad_2]