[ad_1]
– ‘1998-2015 Cabanyal Portes Obertes. Cultura i ciutadania’ podrà gaudir-se fins al diumenge que ve 21 de novembre
– El catàleg de la mostra ja està disponible al CCCC i Llig
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acomiada diumenge ‘1998-2015 Cabanyal Portes Obertes. Cultura i ciutadania’, l’exposició que repassa 16 anys de compromís artístic i cultural de tot un barri a través de més de 70 projectes de les XVI edicions de Cabanyal Portes Obertes. Les obres que componen aquesta mostra ara també formen part d’un catàleg que ja està disponible al CCCC i Llig.
La Sala Carlos Pérez reuneix des del 2 de juliol el compromís de l’art i del món de la cultura amb el moviment ciutadà Salvem el Cabanyal amb les XVI edicions de Cabanyal Portes Obertes, que es van celebrar entre 1998 i 2014. «Organitzar aquesta exposició i el catàleg que l’acompanya és la nostra manera de reconéixer el valor d’aquest moviment ciutadà, perquè reflecteix perfectament la reivindicació dels veïns i veïnes i com tot un conjunt d’artistes es va unir a la protesta. El públic ha pogut comprendre el poder transformador de l’art», ha assenyalat el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del CCCC, José Luis Pérez Pont.
El Cabanyal és un dels tres barris que formen el conjunt històric de la ciutat de València, catalogat BIC (bé d’interés cultural) per la Conselleria de Cultura en 1993, pel seu traçat urbanístic i l’estil modernista popular dels seus habitatges. Tanmateix, en 1998, l’equip de govern de l’Ajuntament de València va presentar públicament el Projecte especial de protecció i de reforma interior del Cabanyal Canyamelar (PEPRI), que en la pràctica suposava prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez a través del Cabanyal sense atendre a la protecció del seu patrimoni històric com a BIC.
Contra aquests plans, en 1998 es va organitzar el moviment ciutadà entorn de la Plataforma Salvem el Cabanyal – Canyamelar – Cap de França. Aquell mateix any, al desembre, es va celebrar la primera edició de Cabanyal Portes Obertes, un projecte d’intervencions artístiques, en què l’art i la cultura van ser eines de mobilització ciutadana, amb l’objectiu de fer visible la problemàtica social i urbanística, esdeveniment que es va organitzar cada any fins a 2014.
‘1998-2015 Cabanyal Portes Obertes. Cultura i ciutadania’ està organitzada pel Consorci de Museus i els seus comissaris són Emilio José Martínez Arroyo i Maribel Doménech Ibáñez. Aquesta última destaca que «el PEPRI volia destruir el barri perquè significava la desprotecció i desclassificació com a conjunt protegit, un projecte gentrificador que prenia com a paradigma la platja de Benidorm. Quan es va crear Salvem el Cabanyal, ens vam adonar que ningú coneixia el barri, però això va canviar gràcies a la generositat dels veïns i veïnes i de la creació artística».
Per la seua banda, Martínez recorda que «aquesta exposició mostra quines eren les obres i sobretot els autors i artistes que van col·laborar-hi en primera línia, molts d’ells premis nacionals d’arts plàstiques». «De la mateixa manera que ho va ser Cabanyal Portes Obertes, aquesta exposició no busca l’enfrontament, sinó mostrar l’impuls de l’art a aquest moviment social, reivindicar el barri des d’una posició positiva cap al mateix barri, aportar-hi una mirada enriquidora», afig.
Un repàs per les 16 edicions de Cabanyal Portes Obertes
La Sala Carlos Pérez del CCCC ofereix un repàs per les 16 edicions de Cabanyal Portes Obertes, des de l’edició monogràfica dedicada a Josep Renau (l’any 2000) fins al projecte col·laboratiu desenvolupat per Bia Santos, ‘Craft Cabanyal’ (2015), en un recorregut que flueix contextualitzant les obres artístiques amb les mobilitzacions ciutadanes. Una línia cronològica organitza l’exposició en què també es pot veure una selecció de les més de 100 fotografies de Centelles que van formar part de l’exposició de 2004.
Fins al diumenge, 21 de novembre, el públic pot gaudir del cobertor de Paco ‘cent onze’, que inicia el recorregut amb més de 5 metres d’alçària i en el qual, per a confeccionar-lo, van participar veïns de tota la ciutat brodant sobre tela la seua pròpia adreça, mostrant el seu suport al Cabanyal. Davant d’aquesta peça es mostra una selecció d’obres de Josep Renau de l’exposició més gran que se li havia dedicat fins al moment, en la tercera edició de Cabanyal Portes Obertes (2000) amb obra cedida per la Fundació Josep Renau, que va prestar els seus fons, i el préstec també de l’IVAM.
A continuació es poden veure els projectes de Pedro Ortuño, Monique Bastiaans, Antoni Muntadas, el monogràfic dedicat a Agustí Centelles (2004), Santiago Polo, Josep Vicent Monzó, Óscar Mora, Yolanda Herranz, Pepe Romero, Jesús Castellano, Mau Monleón, Pol Coronado, Mavi Escamilla, Álex Francés També, les artistes Patricia Gómez i María Jesús González mostren un treball inèdit que van iniciar en 2005, ‘A la memòria del lloc’, en què van intervindre en diferents cases del barri que es trobaven amenaçades, un arxiu de cases estampades que ara es mostra.
Continua l’exposició amb les peces de Pepa López Poquet ‘No es ven’, i Mira Bernabeu, ‘La genealogía de la conciencia’ i la pancarta solidària de Werner Moron (2008), que va penjar un gran cor en l’encreuament del carrer Reina amb la travessia dels Pescadors en 2000. De les parets penja també la pancarta de Juan Genovés, una mostra del sorgiment de Cabanyal Íntim en 2011, així com els treballs de Silvia Molinero, Sergi Tarín, Luis Francisco Herrero i Aitor Varea i d»Arxiu Viu’, que va rebre el premi Europa Nostra.
S’exhibeix una selecció de les il·lustracions originals del projecte editorial de Media Vaca ‘Benvinguts al Cabanyal’, en el qual més de 40 artistes gràfics van il·lustrar 99 relats sobre el Cabanyal. També es mostra una selecció dels originals del projecte ‘Un Cabanyal de Vinyetes’, en què van participar més de 40 il·lustradors, o la col·laboració de fotoperiodistes com ara Juan José Monzó, Ferrán Monteagudo, Rafa Gil, Jesús Císcar, El Flaco, Santiago Carreri, Manolo Molines i Tania Castro. Ja en l’última sala s’exhibeixen les sèries dels fotògrafs Juan Peiró, José Azcárraga, El Flaco i Enrique Carrazoni.
Destaquen així mateix les peces interactives de Laboratorio de luz, que permeten introduir-se en les xarrades dels veïns com si se’n formara part; o la ‘Vespa. Passeu per aquí Viatge al centre d’un barri’, obra de Bia Santos, Emilio Martínez, Manuel Ferrer i Alena Mesarosova en col·laboració amb David Sanz Kirbis i David Cuartielles, que permetia fer un viatge virtual pel barri del Cabanyal i que es mostra a la sala en format audiovisual amb motiu de la pandèmia. Al seu costat es pot veure també la peça de Rafael Tormo ‘Ceci n’est pas une place’. Diversos audiovisuals arrepleguen les ‘performances’ realitzades com les d’Esther Ferrer i Carles Santos.
Tanquen l’exposició l’obra de Rosi Moreno que mostra part d’una família, pare i filla, en dos moments temporals distints, a l’inici de la Plataforma Salvem el Cabanyal i al final de tot aquest procés, 17 anys després; i el projecte participatiu amb perspectiva de gènere de Bia Santos ‘Craft Cabanyal’.
El catàleg de l’exposició, ja disponible al CCCC i Llig
El catàleg de la mostra, ‘1998-2015 Cabanyal Portes Obertes. Cultura i ciutadania’, ja està disponible a les instal·lacions del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) i Llig. Els autors del disseny i maquetació són MacDiego i Pau Soriano, amb fotografies de l’exposició de Juan Peiró, i la impressió correspon a Pentagraf Impresores. Està editat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
Emilio José Martínez, comissari de l’exposició i coordinador del catàleg amb Doménech, MacDiego i Pau Soriano, explica que té com a objectiu reunir tot aquest moviment ciutadà i cultural que es va generar entorn de la plataforma Salvem el Cabanyal i Cabanyal Portes Obertes. Així, no sols ofereix l’arxiu documental de les peces instal·lades llavors en les edicions de Portes Obertes al barri, sinó també imatges i informació de la mateixa exposició a la Sala Carlos Pérez.
[ad_2]