[ad_1]
– La Biblioteca disposa de 53 incunables, 5 d’aquests impresos a València
La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu té registrats 53 incunables i tots poden ser consultats en línia a través de la Bivaldi (bivaldi.gva.és). D’aquests, 5 estan impresos a València
‘Vita Christi’ d’Isabel de Villena, imprés a València per Lope de la Roca en 1497 és la primera edició de l’obra. Només es coneixen tres exemplars en el món, el de la Biblioteca Valenciana (incomplet), el de la Biblioteca Nacional i el de la Biblioteca de Catalunya.
Obra literària indispensable del segle d’or valencià, el ‘Vita Christi’ és l’única obra de sor Isabel de Villena de la qual tenim notícia i que la fa mereixedora de ser reconeguda com la primera escriptora en valencià i la millor escriptora de les lletres hispàniques medievals.
‘Furs nous del regne de Valencia e capitols ordenades per lo rey don Fernando II en la Cort general de Oriola XXXI de juliol de Any de la natiuitat de nostre senyor … M.cccc.lxxxvII’ acabat d’imprimir a València per Pere Hagembach i Leonardo Hutz el 6 de setembre de 1493 és la primera impressió d’un quadern de furs de Corts Valencianes.
‘Regimen Preservatiu i Curatiu de la Pestilencia’ (1490), obra del metge Lluís Alcañiz, de la qual només es conserven tres exemplars en el món. Els altres dos es troben a la Biblioteca de Catalunya i a la National Library of Medicine (Estats Units).
Es tracta d’un manual de salut pública contra les epidèmies amb mesures preventives i curatives. Algunes d’aquestes són d’indubtable actualitat, com és la necessitat d’airejar les habitacions o d’evitar el contacte amb els malalts. Aquest exemplar, a diferència dels altres dos, inclou la recepta manuscrita al final del llibre expedida per un metge.
Les altres dues obres són del teòleg valencià Jaime Pérez de Valencia (1408-1490) bisbe auxiliar de l’arquebisbe Rodrigo de Borja i governador eclesiàstic de València. La primera d’aquestes ‘Opuscula’ conté les obres següents: ‘Tractatus contra Judaeos’, ‘Expositio canticorum ferialium’, ‘Expositio cantici Augustini super Te Deum laudamus’, ‘Expositio super cantica evangélica’ impreses a València al taller d’Alfonso Fernández de Córdoba entre 1484 i 1485.
En el ‘Tractatus contra iudaeos’ proporciona informació rellevant sobre l’ambient apologètic i antijueu de l’època. L’altra obra és ‘Expositio in cantica canticorum Salomonis’ impresa a València per Lambert Palmart en 1486. Lambert Palmart és considerat hui en dia el primer impressor que va treballar a València i el tipògraf dels incunables valencians més antics datats cap a 1473-1474.
Incunable més antic
L’incunable més antic de la Biblioteca Valenciana és ‘Tractatus de morali lepra de Johannes Nider’, imprés a Colònia per Ulrich Zell en 1470. És la primera edició del seu tractat moral ‘La lepra moral’, un esbós sobre els vicis humans, amb el qual el pare dominic va tractar d’arribar a confessors i predicadors. No es coneixen exemplars en biblioteques espanyoles.
També són d’interés els incunables ‘Regimen sanitatis’ (Venècia, ca. 1500), ‘Practica medicine’ (Venècia, 1497) i ‘Tractatus de virtutibus herbarum’ (Venècia, 1499) que són obres atribuïdes a Arnau de Vilanova, i els ‘Sermones de tempore et de sanctis’ (1497) de Vicent Ferrer.
L’incunable és el llibre imprés des que es va inventar la impremta fins a l’1 de gener de 1501. Són exemplars únics amb unes característiques particulars que reflecteixen la transició del manuscrit a la impressió.
Per exemple, els incunables no tenen portada tal com l’entenem en l’actualitat perquè els manuscrits tampoc tenien una primera pàgina específica que recollira el títol de l’obra. Una altra de les reminiscències que guarden dels manuscrits és la lletra inicial dels textos, que sol ser decorada a l’estil dels manuscrits il·luminats.
[ad_2]